Els reptes del Dret a l’era digital

Els drets que els ciutadans tenim en relació a la utilització d’Internet encara són tot un món per explorar. Mentre que podem afirmar que la nostra és cada vegada més una societat de la informació i que internet ocupa bona part de les nostres vides i de la relació amb els altres, la regulació de molts aspectes de la xarxa encara no s’ha dut a terme. Això és un esbòs als principals reptes que es posaran a debat en el futur més pròxim. 


Un dels impediments amb què topen els reguladors és la rapidesa com canvia la xarxa. El que es pugui establir avui sovint l’endemà ja no serveix. A això, cal sumar-hi que internet no hi entén de fronteres i que la regularització segurament s’ha d’establir, si més no les línies principals, en l’àmbit mundial. Però quina organització internacional té legitimitat per fer-ho? També cal plantejar-se si aquestes regulacions de la xarxa no topen amb els principis fundacionals d’internet (molt llibertaris) i fins i tot amb alguns drets humans bàsics com ara el dret d’expressió, el dret a la lliure circulació i intercanvi d’informació, el dret a la intimitat i a la pròpia imatge...

És la garantia d’aquests drets fonamentals el que ha de ser tractat primordialment. Així, podríem dir que hi ha dos grans drets que cal protegir perquè sovint es trepitgen entre ells i entren en contradicció. Són d’una banda, el dret a la privadesa i a la protecció de dades personals i, de l’altra, el dret a la llibertat d’expressió i d’informació. Per això és important l’aportació del dret a l’oblit, que proposa la cerca d’equilibri entre aquests dos grups de drets[1].

Una altra de les grans qüestions que cal estudiar és el dret a la neutralitat de la xarxa. És a dir, el que fa referència a que les xarxes de telecomunicacions actuïn com a vehicles neutrals a l’hora de transmetre dades i continguts i que s’eviti qualsevol tipus de discriminació a causa de l’origen de la informació o de la seva naturalesa.
Aquest dret a la neutralitat ha sigut un principi bàsic des del naixement d’internet però algunes pràctiques actuals, com ara la gestió del trànsit que prioritza la transmissió de dades segons les seves característiques, el fan trontollar. Això no només es posa en risc la llibertat d’expressió sinó també el desenvolupament tecnològic de la xarxa mateix. D’altra banda, també sorgeixen interrogants sobre el dret de defensa de la competència. El debat sobre el dret a la neutralitat, que afecta també a la telefonia mòbil i la radiodifusió, ha de resoldre una qüestió bàsica: com es pot garantir un accés ràpid i alhora evitar la censura i la filtració de continguts?[2]
El que és evident és que tant el dret a l’oblit com el dret a la neutralitat són dos camps d’estudi complexos i, per tant, no estan exempts de polèmica i de posicions contraposades. Els reguladors, els acadèmics i els internautes mateixos no es posen d’acord i no hi ha un punt de vista únic. La polèmica s’aguditza actualment amb l’ús generalitzat de les xarxes socials. Facebook, Tuenti i la resta de xarxes socials canvien constantment les seves normes de funcionament i sovint es posa en qüestió si són suficientment rigoroses pel que fa al respecte als drets humans. 

En tot aquest batibull no podem oblidar el dret a la igualtat d’accés a la xarxa. Així, cal garantir que tothom pugui accedir a la xarxa amb la mateixa rapidesa i a costos semblants, és a dir, sense impediments de tipus tecnològic. Però, a més, cal contemplar les discriminacions econòmiques i garantir que tothom pugui navegar sigui quina sigui la seva renda. També cal garantir l’accés de les persones d’edats més grans, que no poden quedar al marge dels beneficis de la xarxa, així com de les persones amb discapacitats. Aquests darrers punts es podrien solucionar mitjançant una legislació positiva que treballés per a la inclusió a la xarxa de tots els sectors de la societat i una promoció que incentivi la formació i l’educació amb internet. 

De drets que cal protegir a la xarxa n’hi ha d’altres que també són importants i que sovint també entren en conflicte amb alguns dels fonamentals que hem explicat fins ara. Un dels que darrerament es discuteixen més és el dret a la propietat intel·lectual, els drets d’autor. D’una banda, hi ha la artistes i creadors que advoquen per una regulació estricta que penalitzi els qui copiïn i gaudeixin sense pagar res de les seves obres; i de l’altra hi ha sobretot col·lectius d’internautes amb una idea més anarquista de la xarxa i partidaris de la lliure compartició d’obres artístiques i intel·lectuals. La llei Sinde espanyola o la SOPA dels EUA són respostes a les demandes del primer col·lectiu i que el segon col·lectiu rebutja per anar en contra de la lliure circulació i la llibertat d’expressió.  
Per últim, cal considerar també com a prioritat la protecció dels drets dels menors a la xarxa. Com en tots els àmbits, els menors han d’estar especialment emparats per la llei també a la xarxa. I entre aquestes proteccions n’hi ha de molt diverses, des de la publicitat enganyosa fins a espais webs restringits als adults.

Hi ha altres qüestions que el dret ha de considerar pel que fa a internet. Ara bé, al meu parer, són qüestions més especifiques que cal resoldre, per tant, en els corresponents àmbits específics, com ara l’e-health, l’e-content o l’e-consum. És a dir, tot allò que té a veure amb els drets dels consumidors a la xarxa, el dret a rebre informació clara, concisa i completa sobre els venedors i la compra a efectuar, el dret a que se’t tornin els diners, a que el procediment sigui segur...

Per últim, cal parlar de l’e-government i l’e-administració, és a dir, de la potenciació d’internet per tal d’augmentar la transparència i l’accessibilitat de la ciutadania a les decisions polítiques i per agilitzar els tràmits de l’administració pública. Hi ha moviments socials, com el dels indignats, que aposten perquè la xarxa condueixi a la democràcia participativa.

Per concloure, diria que el més important i urgent és regular a nivell global tots aquells aspectes que tenen a veure amb els drets humans. Ara bé, sempre tenint en ment l’esperit lliure fundacional de la xarxa i la rapidesa amb què canvia. A partir d’aquí, amb un marc global, caldria anar definint tota la resta d’aspectes sobre els drets dels internautes. És evident que hi ha molta feina per fer...


[1] Universitat Oberta de Catalunya. Revista d’Internet Dret i Política. Número 13. Febrer 2012. Disponible a: http://idp.uoc.edu/ojs/index.php/idp/article/view/n13-numero-complet/n13[2] Mardsen, Christopher T.: “Neutralidad de la Red: Historia, regulación y futuro” Universitat Oberta de Catalunya. Revista d’Internet Dret i Política. Número 13. Febrer 2012. Disponible a: http://idp.uoc.edu/ojs/index.php/idp/article/view/n13-numero-complet/n13

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada