0 com

El poder de les imatges

He trobat algunes reflexions veritablement interessant a l'epíleg d'Enrique Bonete al llibre Ética de la comunicación audiovisual (Madrid, 1999). Ara que encara ens estem formant (i aprenent a fer vídeos per a televisió i internet) és fonamental reflexionar sobre el poder que -ens agradi o no- tenen les imatge.




"El mundo ‘visto’ se reducía hasta este siglo a los lugares (campos, casa, ciudades...) en los que transcurrían las propias biografías y las de las personas más cercanas (familiares, compañeros de trabajo, vecinos...). Desde hace más de tres décadas, sin embargo, es posible desde un cómodo sillón del hogar y con pocos días ante el televisor, ‘ver’ miles de imágenes de personas extrañas, lugares lejanos y acontecimientos sorprendentes que jamás ningún hombre de la historia pasda habría conseguido contemplar a lo largo de su vida. ¿Es el hombre de finales del siglo XX más sabio, más poseedor de conocimiento y de información sobre el mundo y sobre sí mismo? Quizá cabría dudarlo. Cada vez más el poder de las imágenes fragua nuestros corazones, nuestros conocimientos y nuestros sentimientos. Pensamos lo que vemos, pero pensar es algo más. Saber no solo es ‘ver’.”
0 com

Llum (controlada), càmera (preparada), acció (vinga!)

El segon informatiu va ser una mica caòtic: vam aconseguir pujar el nivell de les peces però ens va faltar un xic d’organització.

Amb la Marta Iturrate vam preparar la peça de política, vam parlar amb la gent de Barcelona Decideix i ens van explicar que estaven preparant un cap de setmana intensiu per recollir vot anticipat. I au, cap a Gràcia falta gent! La peça ens va quedar digna, tot i que hem de mirar d’aprendre a regular la llum del focus (semblo un fantasma a l’stand up!). Pel que fa al contingut, vam mirar que fos el més d’actualitat possible: parlant sobre la minsa participació a l’última consulta celebrada a Terrassa i sobre si aconseguiran superar la de la consulta que l’alcalde Hereu va muntar per decidir el futur de la Diagonal.

Ja hem començat a preparar el tercer telenotícies i la Marta torna a ser la meva parella. Aquesta vegada ens ha tocat encarregar-nos de la secció de cultura. Jo haig de fer de càmera i miraré d’esforçar-m’hi tenint el compte sobretot la llum i buscant tenir força material per fer una peça completa. Anirem a gravar la ‘peformance’ d’una artista japonesa que presenta una exposició de tipografia en una galeria del carrer Aragó. Aviam què surt!