1 com

Petit-minúscul pensament

Sortir del teatre, de veure una obra que t'ha captivat durant tres hores, i, després de prendre l’aire, seure en una taula a xerrar. De cop, encomanar-se els uns als altres les ganes de compartir algunes de les idees que sovint ens passen pel cap i, quan la conversa es desfà, tenir l’esperança que encara s’hi pot posar remei.




Això és la cultura. Per això serveix. Per despertar inquietuds. Per vinga, aixeca el cul de la cadira i mou-te. Demostra que tu sí que pots posar el teu petit-minúscul granet de sorra.




És cert: tot és molt complicat, massa difícil de canviar i l’etern d’acord, però per on començo? és un martiri. Ara bé, després de tardes com les d’ahir, de breus oasis en què un grup de cervells connecten i opinen i diuen i comparteixen segurament sense arribar a cap punt però obrint moltes portes... Tinc ganes de reivindicar aquesta cultura. La que et fa obrir el ulls, la que et fa conscient de qui ets, de què fas, d’on vas. I dels perquès.




La cultura que no et deixa indiferent, la que duu un missatge, la que et fa somiar, la que et fa patir, la que et duu records, la que fa esgarrifar-te, la que fa PENSAR.




Amb aquestes quatre ratlles estúpides no arribaré enlloc... O potser sí. No ho sé. Cal que valorem més l’educació, que valorem saber llegir, saber escriure, saber, saber, saber, saber... i que ho aprofitem per aprendre i, és clar, per PENSAR.